8.5.19
Jo-pel-del-ta-ma-to Jo-ma-to-pel-del-ta ma-to-jo-pel-delta del-ta-ma-to-jo-pel
TO-MA-TO-MA-TE
I és que, des de fa dos dies, aquestes quatre paraules, com quatre
voltors sinistres que volen en cercles, no deixen de planejar sobre el meu cap.
Arggggh, sento el meu cor palpitar d'odi i el meu braç, poderós i
justicier, em crida que està preparat per l'última batalla!
M'explicaré. L'escena següent va tenir lloc el passat dilluns:
7.24h: l'Oriol Rossinyol, el Tutankamon del Delta, el Colibrí del
Llobregat (això és, jo mateix), ja volteja pel parc natural tot controlant que
ni una fulla es mogui sense la seva autorització, que ni un Anas Querquedula (xarrasclet li diuen els ignorants) pongui un ou sense el seu
consentiment. Com un rei al seu castell.
9.47h: Ah, formosa primavera, quina calor hi fot des de bon matí!
L'Oriol té la gola seca, així que s'apropa a l'aiguamoll més pròxim, s'ajup a
la riba i, tot alçant el culet com un graciós cervató, enfonsa el morro a
l'aigua. Glup. Glup. Glup.
9.48h: tip de la millor aigua del món (em ric jo del manantial de
Solán de Cabras! Jo-Jo-Jo!), recupera la verticalitat i llavors, mentre
s'eixuga amb la màniga el rajolí que li corre pel mentó, avista una figura
sospitosa a la riba oposada. Què fa aquell home ajupit a peu d'aiguamoll tal i
com el mateix i inigualable Oriol ho estava fa un minut? No estarà bevent? Això
està totalment prohibit!
En una carrera l'Oriol es planta a esquenes del desconegut i el primer
impuls és fotre-li mortal puntada de peu al seu cul en pompa. S'atura i el
crida:
-Gamarús, què fas!
L'home es tomba amb cara d'espant. És jove, té la pell fosca, el
cabell negre com ploma de corb i poca pinta d'ornitòleg. I porta ulleres. Mala
gent, segur. L'Oriol observa que al terra hi ha un maletí obert amb diferents
provetes plenes d'aigua i que l'home sosté una més a la seva mà. De formidable
cop de peu li arrenca la proveta que aguantava, que surt volant i es perd a
l'aiguamoll.
-Carallot, quines intencions tens!
Entre crits de terror i incomprensibles juraments, l'home s'incorpora
i surt corrents com una exhalació, tot emportant-se el seu maletí.
Porto dos dies en mode ull de
falcó, atent a qualsevol moviment estrany al parc, però res: tot més
tranquil que l’spa d’un geriàtric. Ni rastre de l’home amb ulleres i maletí amb
provetes.
Això sí, l’Oriol crida al vent el següent “aviso para navegantes”:
Que ningú no es passi de llest amb el Delta perquè
JO PEL DELTA MA-TO
(missatge original en anglès i traduït al català per google translator)
ResponEliminaSenyora Oriol,
Jo li petonejo els peus com a salutació. La causa de que jo posi el cul en el cadiro i escrigui en la ordinadora és que vull transmetre un missatge jo a tu: l’amor de la teva vida i pel qual no dubtaries assassinar a sang freda el teu estimat gos, (i jo em refereixo al Delta del Llobregat) està en pel·lícula de mort. Perdóna-mi, jo volia dir en perill de mort.
Per què, em preguntes tu a mi entre nosaltres dos? A l’institut Ribera Baixa del Prato de Llobregato s’ha instal·lat un científic indi, maleït sigui ell i els seus peixos de colors, de nom RAVI ASSADASSAM, que té la intenció de fer servir l’aigua del delta en grans quantitats per crear medicamentos contra la mandra adolescent. Aquesta cacarruta de bou amb forma d’ésser humà era company meu de laboratori a l’Índia, érem partners de los buenos, oye pana díme güey, compartíem calçotets, com germans, ja et dic, Oriola, creu-me tu a mi entre nosaltres dos.
I em va robar la idea! JO i només JO i cap persona més que JO havia descobert aquesta nova utilitat de l’aigua del Delta, i aquesta ventositat de gamba amb forma d’home va desaparèixer un dia sense dir res, i el següent que sé és que està en un avió rumb el Prato de Llobregato!
A sobre il mio premio a ell li van donar i he de veure la cara de tòtilo amb riure de hiena carroñera a la portada de Science, la meva sang bull de pura ràbia!!
Mademoiselle Oriol, està vostè disposada a permetre que l’avarícia d’un home acabi convertint en un desert el teu estimat Delta?
Jo personalmento he aconseguit una beca a l’Ínstitut de Bioenginyeria de Catalunya per estar aprop del Ravi i poder controlar tots els seus moviments.
Aixeco la cama esquerra al cel com a senyal de que no dic res més que la verità,
Vikram