Arderea Cinerea

26/4/19

Ohhhhhh, my deltaaaaa, my darlinnnnnng
I’m longing for your touuuuuuuuuuuuuuch!
(Cantat amb la melodia de Unchained Melody, de Dirty Dancing)

Un altre gran dia al meu estimat delta, un altre dia antològic per a l’ornitologia contemporània.

M’explicaré.

10.43h: L’Oriol Rossinyol, l’heroi del delta, el Terminator del Llobregat (això és, jo mateix), s’acaba de tancar la farmaciola després de fer un riuet al peu d’un imponent tamariu.

De sobte, la sorpresa: l’Oriol sent un aleteig que s’apropa, un pes que descansa  en el seu barret i l’enfonsa.

De sobte, l’impuls: l’Oriol alça un braç i agafa amb ma de ferro una pota, l’animal crida i intenta volar, però el guarda no li ho permet, NECESSITA veure què se li ha posat al cap.   

De sobte, el miracle: és una Ardea Cinerea! (garsa reial, pel comú dels profans!). L’Oriol, de la pura emoció, està a punt de fer-li un cop de karate amb la mà lliure i trencar-li el coll. Reprimeix la seva virilitat. Li fa un profund petó francès al bec. La deixa anar.

L’ornitologia del segle XXI enregistra un nou hite: el primer cas en què una garsa reial en estat salvatge  s’atura voluntàriament en el cap d’un ésser humà. 
El barret de l’Oriol passarà a la història!