Cuereta Groga del meu cor

12/4/19
OMG! És avui potser un dels dies més grans de la meva vida? Sí, sens dubte.
 Puc ser més feliç? No, impossible.
M’explicaré.
05.43h: L’Oriol Rossinyol, el millor guarda del delta del Llobregat (això és, jo mateix), es troba assegut al peu d’un pi pinyer gaudint de la seva carmanyola de favada asturiana, casolana, el millor esmorzar del món.
05.45h: L’Oriol, mitja carmanyola ja buida, emet un rotet de plaer. I és just en aquest moment que una Motacilla Flava Flavissima ( o cuereta groga que li diuen els mortals) li creua per davant dels nassos! Ah, quina espècie tan meravellosa i tan difícil de veure! L’Oriol no ho dubta: agafa una mongeta de la seva favada i estén la mà, li ofereix a la cuereta groga: “Té, meravella de la natura, una deliciosa mongeta”... i... i... LA CUERETA S’APROPA I MENGA LA MONGETA DE LA SEVA MÀ! Després, recelosa, marxa corrents i alça el vol. Ha estat només un instant, però quin instant!
No se sap de cap altre cas en el món de l’ornitologia moderna en que aquest ocell fabulós i esquerp hagi menjat de la mà d’un home! Així que és oficial: la mà de l’Oriol Rossinyol passarà a la història!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada