8.5.19
Jo-pel-del-ta-ma-to Jo-ma-to-pel-del-ta ma-to-jo-pel-delta del-ta-ma-to-jo-pel
TO-MA-TO-MA-TE
I és que, des de fa dos dies, aquestes quatre paraules, com quatre
voltors sinistres que volen en cercles, no deixen de planejar sobre el meu cap.
Arggggh, sento el meu cor palpitar d'odi i el meu braç, poderós i
justicier, em crida que està preparat per l'última batalla!
M'explicaré. L'escena següent va tenir lloc el passat dilluns:
7.24h: l'Oriol Rossinyol, el Tutankamon del Delta, el Colibrí del
Llobregat (això és, jo mateix), ja volteja pel parc natural tot controlant que
ni una fulla es mogui sense la seva autorització, que ni un Anas Querquedula (xarrasclet li diuen els ignorants) pongui un ou sense el seu
consentiment. Com un rei al seu castell.
9.47h: Ah, formosa primavera, quina calor hi fot des de bon matí!
L'Oriol té la gola seca, així que s'apropa a l'aiguamoll més pròxim, s'ajup a
la riba i, tot alçant el culet com un graciós cervató, enfonsa el morro a
l'aigua. Glup. Glup. Glup.
9.48h: tip de la millor aigua del món (em ric jo del manantial de
Solán de Cabras! Jo-Jo-Jo!), recupera la verticalitat i llavors, mentre
s'eixuga amb la màniga el rajolí que li corre pel mentó, avista una figura
sospitosa a la riba oposada. Què fa aquell home ajupit a peu d'aiguamoll tal i
com el mateix i inigualable Oriol ho estava fa un minut? No estarà bevent? Això
està totalment prohibit!
En una carrera l'Oriol es planta a esquenes del desconegut i el primer
impuls és fotre-li mortal puntada de peu al seu cul en pompa. S'atura i el
crida:
-Gamarús, què fas!
L'home es tomba amb cara d'espant. És jove, té la pell fosca, el
cabell negre com ploma de corb i poca pinta d'ornitòleg. I porta ulleres. Mala
gent, segur. L'Oriol observa que al terra hi ha un maletí obert amb diferents
provetes plenes d'aigua i que l'home sosté una més a la seva mà. De formidable
cop de peu li arrenca la proveta que aguantava, que surt volant i es perd a
l'aiguamoll.
-Carallot, quines intencions tens!
Entre crits de terror i incomprensibles juraments, l'home s'incorpora
i surt corrents com una exhalació, tot emportant-se el seu maletí.
Porto dos dies en mode ull de
falcó, atent a qualsevol moviment estrany al parc, però res: tot més
tranquil que l’spa d’un geriàtric. Ni rastre de l’home amb ulleres i maletí amb
provetes.
Això sí, l’Oriol crida al vent el següent “aviso para navegantes”:
Que ningú no es passi de llest amb el Delta perquè
JO PEL DELTA MA-TO